26 de març 2008

Paret de les Dues (Peramola)

Ahir havíem quedat per sortir a escalar, sense cap projecte definit. Un cafè amb llet i una bona ensaïmada amb cabell d'àngel al Tahussà, amb els llibres de ressenyes al davant, sempre ajuda a inspirar-se. Mirem per anar al Roc del Galliner però unes boires una mica espesses ens fan desistir, allà dalt si engega a ploure és una mica compromès. Com que cap a Oliana fa més sol el Nacho treu una llista que té de vies pendents i busca que hi ha per allà. El Roc de les Dues? D'acord. Després d'un intent frustrat no hi havíem tornat i avui serà el dia per escalar-hi. Com que no portem gaires friends decidim anar a fer la via Ford Apache. La paret és molt visible des de la C-14 per sota d'Oliana. Jo sempre l'havia anomenat paret de Sant Marc perquè hi ha el cim del mateix nom a prop però el nom real és roc o paret de les Dues o paret de Peramola.

Mapa d'aproximació i caminant pel GR-1 cap a la paret.

L'altre via que hi ha a la paret és el diedre Anuk, netejat i amb alguns parabolts afegits darrerament per a ús i gaudi dels escaladors (gràcies Ignasi). Tot i així s'han de dur tascons i friends. Serà objectiu d'una propera visita. La Ford Apache es troba completament equipada amb parabolts de 8 i 10mm, tot i que algun friend petit pot ajudar en algun pas.
L'aproximació és bastant ràpida amb un darrer tram de corriol molt dret i netejat i fitat per no perdre's. S'ha de felicitar al Joan Vidal pel treball de deixar el camí d'aproximació molt decent (el terreny és bastant dolent amb molta vegetació). Des de l'aparcament, a la nova carretera que voreja l'embassament de Rialp, fins el peu de via comptar uns 30 tranquils minuts. La via és vertical i té molt ambient, amb molts trams d'Ae i també bons trossos en lliure. A sota unes fotos de la ruta:

A la primera tirada (6b) i al tram d'Ae de la segona.

A la magnífica placa coral·lina del tercer llarg (6b) i arribant a la R3 en un tram desplomat d'Ae.

Vista panoràmica des de la R3.

El descens de la via es fa en ràpel. A la topo original en marca 3 (40+30+50) però nosaltres vem baixar en només 2 ràpels (un de 60 just i el de 50). És més còmode doncs t'estalvies maniobres de pèndol per arribar a la R3 (molt penjada) i baixes directament del cim a la R2 (en una repisa). Va bé portar el shunt. Les reunions estan equipades per rapelar excepte la R1, on no cal. A sota la ressenya de la paret:

20 de març 2008

Tossal de la Feixa o pics de Coniller

El Tossal de la Feixa des de la pista de Sallent.

Fa cosa d'un mes en Guillem em va enviar unes ressenyes detallades que podeu trobar a la pàgina d'Onaclimb (a l'apartat ressenyes de Catalunya-Coll de Nargó). Són d'una paret que més d'un ja s'havia guaitat però, mandra obliga, encara ningú s'hi havia enfilat (aproximació llarga i sense camí definit), excepte en Xavi Vidal que pel que tinc entès hi té alguna ruta oberta. És la perllongació a la dreta del Tossal de la Feixa, on hi ha la via "Jaume Caselles" oberta pels veterans manresans. En Guillem i amics hi van obrir camí i 3 vies equipades. La zona on hi ha les vies són unes puntes aïllades que ell anomena pics de Coniller.
Fa cosa d'un mes vaig quedar amb l'Alfons per anar a repetir-ne una. Vem escollir la "Directa de l'avatar". De fet voliem provar de fer-ne dues però vem quedar tard ja que l'Alfons havia de fer el seu entrenament matinal d'esquí de muntanya (2 pujades a la Tossa d'Alp des del pla de Masella, 1800 metres de desnivell positiu) per preparar la "Pierra Menta". Així que va quedar en una sola via per manca de temps i a l'Alfons li van sortir aquell dia 2500 metres acumulats de pujada entre esquís, aproximació i escalada, un bon entrenament.

L'Alfons al primer llarg de la "Directa Avatar"(6b o 4c i Ae) i a la R3.

Les vies es troben molt equipades amb parabolts de color groc. Només cal dur cintes, bastantes si ho volem xapar tot. Vem intentar apurar en lliure, però la presència de bastant liquen i terra en alguns trams ho va fer difícil. La ruta són 7 tirades amb una dificultat obligada màxima de 4c. Apurant va sortir el primer llarg 6b i el segon 6c (molt brut). En el tercer hi ha un tram molt vertical que no vem alliberar. Les tirades són d'uns 20 a 30 metres i algunes es poden enllaçar.
El cap de setmana passat hi vaig tornar amb el Joan i la Lu per fer la via "d'en Guillem". La via és de característiques semblants a l'anterior. Aquesta són 6 tirades amb algun tram ben finet on has de fer, almenys nosaltres, alguns A0. Ens ho vem passar prou bé tot i un bon ruixat que va amenaçar d'espatllar el dia quan estàvem a la R1. Per sort va passar depressa i vem poder acabar la via.

La Lu a la placa del segon llarg (6a i Ae) i començant el cinquè (5b i Ae).

Un dels principals problemes de la zona és la gran quantitat de processionària que trobes en el camí d'aproximació i a la baixada, així que jo recomano anar-hi amb pantalons llargs si no volem estar uns dies rascant.
Entre els dos dies que vem estar en aquesta paret el Miquel va aprofitar per obrir una via entre les dues que us he comentat. Es diu "Directa Playboy", sense expansions i que ell la descriu com "molt bonica escalada, eròtica i sensual amb algun pas una mica pornogràfic", curiosa descripció. Cal portar-hi 5 pitons variats, friends 1 i 2, aliens, algun tascó i bagues.

En Gatsaule al flanqueig del cinquè llarg (5b) i la Lu començant la fissura de la sisena tirada (4c) i última de la via "d'en Guillem".

A sota us deixo un croquis de l'aproximació i una ressenya amb les vies. No hi surt la via "Rostoll" que es troba més a l'esquerra i és, potser, la menys interessant del repertori.

17 de març 2008

Serra de les Canals (Oliana)

Serra de les Canals i de la Valldan

Ja havíem fet una temptativa fa un parell de setmanes a la paret de les Canals, també anomenada cinglera del Castell, un dia que va començar gris i va acabar plovent. El divendres 14 de març vaig tornar amb els Ignasis per escalar la nova via "Sol de Mitjanit" a aquesta extensa muralla conglomerada que s'aixeca des del Segre fins el coll del Portell i que després continua fins els cingles de la serra de la Valldan.



El Nacho assegurat per l'Ignasi començant el primer (5c) i segon (5b) llargs respectivament

La paret dóna la benvinguda a la comarca pel sud i, tot i tenir una aproximació relativament curta, no ha tingut mai gaires pretendents. La roca descomposta i amb bastanta "crosta", semblant a la del Rumbau, no ha captivat massa a les cordades. El Pere i el Llorenç amb la col·laboració d'alguns amics van posar tota la il·lusió per obrir un itinerari bastant equipat i arreglat per no haver de patir massa. La via en sí són sis tirades que et deixen a prop de la creu del cim, el roc de les Tres Creus de 830 metres.

La via es troba equipada amb espits, parabolts i algun clau. El grau màxim obligat és 5c. A l'inici del quart llarg hi ha un tram d'Ae apurable de 7a, però està bastant trencat. Al començament de la cinquena tirada també hi ha un tram de 6b (o potser 6b+) que també es pot fer en Ae. Les tirades s'han netejat bastant de pedra trencada i ara la roca és prou acceptable.

Començant la quarta tirada (Ae o 7a) i arribant al cim (6è llarg, 5b)

La primera via oberta a la paret va ser la "Sala-Baqués" del 4 d'abril de 1980, un itinerari sense gaires repeticions i de recorregut incert. No fa tants anys, el 97 i 98, en Remi Bresco i l'Ernest Noguera van obrir les vies "Karakòrum" i "Kalaveres". Desconec si hi ha cap altra via oberta.


Els Ignasis al cim i la ressenya de la via

L'aproximació a la via la fem agafant la carretera de les Ànoves i la Mora Condal, 1 km passat Oliana direcció Andorra cap a la dreta. Després d'un revolt tancat i uns 100 metres abans d'arribar a la vertical de la creu del cim aparquem en un replà a la dreta, just a 1'7 km del trencall de la carretera C-14. Enfilem un corriol amb fites no gaire definit que en 10 minuts ens deixa a peu de via (fletxa color verd pintada a l'asfalt). El descens el fem en ràpel (els 3 últims llargs es poden rapelar de cop amb cordes de 60, arriben just). Imprescindible portar casc.

El millor del lloc, escalada a part, les vistes cap arreu que té la serralada:

La cinglera d'Espluvins amb el pantà d'Oliana